Kursaal - Marcel Gros

Kursaal - Marcel Gros

Carme Luis Tatje

Carme Luis Tatje: "- Enviado mediante la barra Google"

YouTube - MATERNIDAD de ELNA. Mujeres, República....

YouTube - MATERNIDAD de ELNA. Mujeres, República....: "- Enviado mediante la barra Google"

Carme Luis Tatje (1)

Carme Luis Tatje (1): "La Carme Luis Tatje a través de el Modest Panades Vives
Cal recordar, tot el calvari que van passar totes aquelles dones, i un recórd també per Elisabeth Eidenbenz, fundadora de la maternitat d'Elna, que va morir ahir.
MATERNIDAD de ELNA. Mujeres, República....
www.youtube.com
Una pequeña aportación para el reconocimiento de las mujeres que lucharon con y por la República y sufrieron luego la injusta derrota, la represión y el exil...

- Enviado mediante la barra Google"

Diumenge de Rams

per la Carme Luis Tatje el diumenge, 17 / abril / 2011 a les 19:35

Avui fa exactament quaranta-cinc anys, jo era la nena més trista del món.
La meva tieta Isabel, m'havia fet una vestit de color rosa amb brodat suís
preciós. Esperava amb anhel que arribés el diumenge de rams per estrenar-lo,
junt amb unes sabates de xarol, tipus merceditas.
Quan arribà el diumenge, sí que vaig estrenar un vestit,
però no el de color rosa, sinó  un vestit  de color negre, amb uns repuntets que brilllaven.
No podia estrenar el vestit de color rosa; estàvem de dol. Tot just feia tres dies que el meu pare
havia mort. Aquella tristesa i angoixa, davant la mort, quan ets un imfant, perdura tota la vida.
Duran tots aquests anys, fins avui,  al arribar aquesta data, sempre hi he pensat.
Carme

Menina, Menina: Diario del toc: Lavarse las manos sirve de higiene...

Menina, Menina: Diario del toc: Lavarse las manos sirve de higiene...: "Diario del toc: Lavarse las manos sirve de higiene mental Sempre he tingut la necesitat de rentar-me le mans molt sovint, emb proporciona, u..."

Diario del toc: Lavarse las manos sirve de higiene mental

Diario del toc: Lavarse las manos sirve de higiene mental
Sempre he tingut la necesitat de rentar-me le mans molt sovint,
emb proporciona, un petit plaer, emb sento millor, molt cops, ho he de fer, hi a gent que queda parada, com si fos una manía, quan m'ha les he rentat, amb sento més tranquil·la, no se si és un defecte, ho una virtud, peró, és una necessitat que tinc.

Imfancia

Aquella tarda, que el pare de la Ñoñó, portà aquell gosset a casa, va ser de les més feliçes de la seva vida, era tan petitet,de pel curt marron clar, amb una taca blanca el pit, li havia de buscar un nom, es va dir Tuwist., nom que li posà el seu germà, 7 anys més gran que ella, un noi molt intrepit.El tuwist els va fer molt feliços a tots, en aquells temps tan grisos i foscos, era l'anima de casa, molt inteligent  hi joganer. El pare de la Ñoñó, va passar una malaltía greu, i el Tuwist, va agafar com una gelosía, que no soportava que ningú l'anes ha visitar, estava rabiós.
Van determinar, que és tenía de sacrificar, no se'l hi oblidaría mai, quan aquella tarda trucaran a la porta, era el botxí, ella no ho va voler veure, només recordava, l'home marxan de casa, amb una sac a l'esquena, ja no el tornaría ha veure més, desde llavors, o potser avants i tot, la Ñoñó, seria una enamorada dels animals.

La Ñoño, era una nena, prima i escanyolida, fèia uns ulls com tronges, portaba unas trenes i un serrell recte i cortet, tenía una mirada trista, casi sempre se sentia angoxade.Li agradaba mot pujar als arbres, darrera de casa hi habia un pati abandonat, que hi habia una figuera, com li agradaba pujar-hi, desde dal se sentia importan i oblidarse una mica de la seva solitut.

Imfancia

Si si, sempre n'he tingut ganes d'escriure, no trobo mai el temps, pero hara començo, tinc coses a dintre i les vull explicar.