La Ñoño, era una nena, prima i escanyolida, fèia uns ulls com tronges, portaba unas trenes i un serrell recte i cortet, tenía una mirada trista, casi sempre se sentia angoxade.Li agradaba mot pujar als arbres, darrera de casa hi habia un pati abandonat, que hi habia una figuera, com li agradaba pujar-hi, desde dal se sentia importan i oblidarse una mica de la seva solitut.