Imfancia

Aquella tarda, que el pare de la Ñoñó, portà aquell gosset a casa, va ser de les més feliçes de la seva vida, era tan petitet,de pel curt marron clar, amb una taca blanca el pit, li havia de buscar un nom, es va dir Tuwist., nom que li posà el seu germà, 7 anys més gran que ella, un noi molt intrepit.El tuwist els va fer molt feliços a tots, en aquells temps tan grisos i foscos, era l'anima de casa, molt inteligent  hi joganer. El pare de la Ñoñó, va passar una malaltía greu, i el Tuwist, va agafar com una gelosía, que no soportava que ningú l'anes ha visitar, estava rabiós.
Van determinar, que és tenía de sacrificar, no se'l hi oblidaría mai, quan aquella tarda trucaran a la porta, era el botxí, ella no ho va voler veure, només recordava, l'home marxan de casa, amb una sac a l'esquena, ja no el tornaría ha veure més, desde llavors, o potser avants i tot, la Ñoñó, seria una enamorada dels animals.

La Ñoño, era una nena, prima i escanyolida, fèia uns ulls com tronges, portaba unas trenes i un serrell recte i cortet, tenía una mirada trista, casi sempre se sentia angoxade.Li agradaba mot pujar als arbres, darrera de casa hi habia un pati abandonat, que hi habia una figuera, com li agradaba pujar-hi, desde dal se sentia importan i oblidarse una mica de la seva solitut.

Imfancia

Si si, sempre n'he tingut ganes d'escriure, no trobo mai el temps, pero hara començo, tinc coses a dintre i les vull explicar.